Sessió 5. Geografia i pas del temps. Anàlisi de mapes històrics

Retorn a l’índex de la unitat

Materials

En aquesta activitat l’alumnat haurà d’emprar mapes històrics i fer la corresponent comparació amb mapes actuals. L’objectiu és ser conscient que la geografia té un component històric, ja que les fronteres polítiques varien. Igualment l’alumnat apreciarà l’evolució en la creació dels mapes en el transcurs del temps.

La font principal per aquesta activitat és la col·lecció de mapes històrics de David Rumsey, concretament els disponibles per a Google Maps: enllaç.

Alternativament l’alumnat por fer servir mapes històrics disponibles a la col·lecció de l’Institut Cartogràgic i Geològic de Catalunya: enllaç 1 / enllaç 2.

Altres recursos:

Activitat (Grupal)

  • Els grups han d’escollir tres mapes que siguin útils per entendre els canvis històrics que s’han produït, per exemple en planisferis polítics del món, plànols de ciutats concretes, etc. Els grups han d’analitzar les característiques dels mapes escollits, grau de realisme i/o distorsió dels mateixos, etc. Bàsicament s’ha d’analitzar els diferents mapes i fer una comparació amb els actuals.
  • Un cop realitzades les anotacions, cada grup analitzarà les seves conclusions i les exposarà a la resta del grup-aula.

Activitat avaluadora Unitat Didàctica

  • Opció 1. Aquesta activitat s’ha d’entregar abans de la sessió 12 d’aquesta unitat. La mateixa serà considerada com a ítem avaluable equivalent a un examen. L’alumnat que esculli aquesta opció ha de realitzar a mà o en un mapa digital del MyMaps la següent tasca: assenyalar l’origen dels jugadors i dels seus pares i mares, de tres dels següents equips que van participar en el passat Mundial de futbol de Rússia 2018: Marroc / Senegal / França / Portugal / Espanya. L’alumnat haurà de fer un mapa on es representi els moviments migratoris dels jugadors i/o els seus pares i mares, és a dir, cercar jugadors nascuts en altra estat al de l’equip que representen (per exemple un jugador de l’equip marroquí nascut a Espanya), o que siguin fills de nouvinguts/udes (per exemple un jugador nascut a França però de pares africans). Sobre el mapa es valorarà especialment la seva presentació, claredat i possibilitat d’afegir ítems al mateix. Igualment l’alumnat haurà de desenvolupar una argumentació dels motius que expliquen la natura dels mapes.
  • Opció 2. Aquesta activitat s’ha d’entregar abans de la sessió 12 d’aquesta unitat. La mateixa serà considerada com a ítem avaluable equivalent a un examen. L’alumnat ha d’anar a la pàgina web de Georeferencer amb un mapa antic prèviament descarregat dels disponibles a la web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Un cop registrats al portal Georeferencer amb un compte de correu electrònic (el del centre serveix ja que és en veritat un compte de Google), han de pujar el mapa i seguir els passos del web per georeferenciar-ho. El mínim de punts a fer ha de ser de 25 i el resultat final s’ha de compartir amb el professor. En aquest sentit s’ha de compartir del mapa via enllaç adjuntat a un document de text, on l’alumne ha d’explicar els passos que ha seguit i les dificultats que ha tingut en l’elaboració del mapa georeferenciat. A més a més, cal que faci un anàlisi del mapa antic i el plànol actual, prenent especial atenció en la distorsió dels mapes, els canvis històrics possibles que s’han produit (en l’àmbit polític, fronterer, urbanisme, etc), peculiaritats dels mapes antics (com per exemple dibuix d’illes o zones que no existeixen), etc.