Opció 2. Decideixen quedar-se una estona i xafardejar els dos Alterkrov

Era el primer cop que veien els mítics Alterkrov. Sí, ja sabien, per rastres trobats per l’entorn, que en aquella zona vivien, però era el primer cop a la seva vida que havien vist a membres d’aquesta humanitat alternativa. Es van amagar i un d’ells va agafar en braços el cadell de llop, que després d’una estona es quedà adormit.
Els dos Kholodnaiakrov es parlaven a cau d’orella, especulant si els dos Alterkrov farien campament al bosc o anirien amb la lloba al seu poblat. Però vet aquí que diversos braços i els seus respectius homes els van capturar mentre estaven xafardejant la conducta dels dos Wakanda.
Els agressors els van segrestar i els van amagar uns metres més enllà de la clariana del bosc on eren els dos Neandertals. El cadell de gos va sortir cames ajudeu-me, emitint un petit udol que, en comparació amb el soroll del vent gèlid, no era res.
Els segrestadors semblaven ser Sapiens i tots els presents eren homes. Tots ells excepte un estaven pintats i semblava que es guiaven per un home gran i corpulent, precisament el que no tenia cap pintura al cos.  Feia cara de menjar poca fibra, amb part de la mateixa cremada i amb un collar fet amb ossos d’animals. Però no era només l’aspecte d’aquesta persona terrorífic, també semblava parlar amb éssers inexistents. Els dos Kholodnaiakrov no entenien el què estava passant. Ells rendien cert culte a la fecunditat i la maternitat, al Sol i la Lluna,i fins i tot respectaven certs animals, però l’espectacle de frases estranyes d’aquell home corpulent, que parlava amb la lluna, a estatuetes d’ivori, o que fins i tot feia servir diversos tons de veu, no era una bona senyal. Més encara quan la resta dels homes presents, si fa no fa, semblava que tot el què deia aquella persona fos indiscutible.
Als pocs minuts van entendre que aquell home era una mena de cap, com havien apreciat els Kholodnaiakrov en altres espècies animals, on un mascle és l’únic que té descendència o com a mínim moltes més possibilitats, i que manava sobre la resta del grup. Els dos Kholodnaiakrov tenien por, molta por.
Aquell home sinistre es va apropar a aquella parella de persones amb poca fortuna i va dir:

Feu olor a Ombra. La lluna m’ha dit que sou impurs, que mengeu carn humana i que els Atapró som els amos i senyors de totes les bèsties i persones que hi ha en aquest territori. El gran Jaguar, la bruixa coixa, l’os cavernari, la sang de Balko, i tota una genealogia d’homes molt homes, els millors caçadors del món, que per tradició preferim morir de fam que menjar arrels i altres recursos sense cor, em diuen que heu de venir amb nosaltres però malauradament, només haureu de treballar per nosaltres, feu pudor a Ombres i no tindreu el privilegi de que els vostres cossos siguin propietat meva sota les pells on dormo.

Ataprós, porteu aquest parell que apesten a Ombres al nostre poblat! -va cridar el gran líder dels Atapró.

FarCryPrimal31.jpg
Fotograma del joc Far Cry Primal
Els dos Kholodnaiakrov capturats no donaven crèdit al què passava, no entenien del tot les intencions d’aquell home gran, corpulent i agressiu. Menys encara quan parlava de “treball”, o de les pells on dormia…
A trenc d’alba va arribar el cadell al poblat dels dos Kholodnaiakrov segrestats, el seu olfacte l’havia guiat a aquell indret. El petit llop va començar a fer udols, mentre es movia tot esverat. Alguns membres del clan van entendre que quelcom passava, i en unes poques hores una expedició formada per varis membres del clan va sortir a rescatar als seus dos companys, els quals portaven ja massa hores sense donar senyals de vida. No sabien si estaven bé, ferits o morts, si alguns altres homo els havien atacat o alguna bèstia. No sabien res, però en aquell món, ser solidari no era un tema banal, era una qüestió de supervivència: avui per mi, demà per tu.

Fi del primer acte.