Mutaki

Torna a l’Ítem 3

Els ancestres dels Mutaki, un clan Sapiens originari de l’actual continent africà, van travessar l’estret de Gibraltar aprofitant la baixada del nivell del mar degut a la glaciació. Això era un pràctica d’entrada a Europa dels homínids des de feia prop, com a mínim, d’un milió d’anys.

A diferència d’altres Sapiens i Neandertals que es van trobar a la Península, tenien un tó de pell més fosc, semblant al coure. Eren un llinatge Sapiens molt antic i sense barreja amb altres Homo no Sapiens. Els Mutaki es consideraven a si mateixos com un clan decidit, valerós i que prenia riscos per tal de sobreviure. En aquesta història feia poques setmanes que havien arribat a l’actual zona de Collserola, però no pensaven estar gaire temps en aquesta terra, ja que, segons les llegendes del clan, el seu viatge només finalitzaria amb l’arribada a Cipango, la terra on neixia el Sol, per ells l’indret on trobarien els esperits dels avantpassats i ells no moririen mai.

Entre els Mutaki existia cert malestar, cada cop hi havien més veus que afirmaven que la terra promesa no existia, i que portaven massa temps seguint el camí de la sortida del Sol, però que el Mar i un clima cada cop més fred, era el què es trobaven. Els Mutaki estaven començant a patir el fred de la glaciació de Würm.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Font dels mapes sobre la glaciació (o glaciacions) de Würm: Don’s Maps

Hàbils amb la pesca, la seva dieta es fonamentava en recursos vegetals, i la ingesta d’insectes, serps, llangardaixos, granotes, petits ocells, etc. Però per tradició cultural, una de les característiques identitàries d’aquest clan era no menjar cap animal que nasqués viu de la seva mare i amb sang calenta, per tant, els mamífers placentaris que es van creuar en el seu viatge vers el Sol van ser els beneficiaris d’aquest tret identitari.

Culturalment i en quant a indústria lítica, els Mutaki els agradava copiar i millorar el què trobaven durant el seu viatge ancestral. Feien servir puntes i decoracions amb petxines que recordaven a la cultura ateriana d’Àfrica, ganivets fets amb os d’animals i altres estris, malgrat que la resta de la seves eines eren més properes a les de l’estil Musterià dels Neandertals que no pas a les dels altres Sapiens que començaven a poblar aquestes terres des del nord.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

En quant a art rupestre, sovint feien representacions circulars a les parets de coves on es refugiaven i, quan es sentien inspirats, dibuixaven el Sol de manera personificada, com la font de la vida, juntament amb la Terra. Pensaven que la pluja era la forma que tenia de fecundar el Sol a la Terra. Però en el cas dels Mutaki, no existia una estricta sexuació de les seves divinitats. Pels Mutaki la seva identitat sexual no era quelcom definit, i no distingien gaire entre gèneres, sent cada individualitat força autònoma en aquest sentit.

Tampoc eren un clan jeràrquic i vivien amb una gran estabilitat grupal, però com s’ha afirmat anteriorment, començaven a aparèixer veus que demanaven repensar la idea de continuar la recerca de Cipango, la terra on neixia el Sol.

img_20190117_181354
Entre els contraris del clan Mutaki a seguir la recerca del Sol, es dibuixava a les parets de coves i en estris d’Ivori representacions del Sol com una mena de monstre. Font. Bé, ho reconec, és un dibuix de la meva filla de quasi 7 anys per aquesta activitat.