Mutaki inici

Malgrat la claror de la nit i que no feia un fred massa intens, entre els membres del clan Mutaki existia cert malestar, portaven massa temps viatjant i, en comparació a climes més al sud, el seu viatge forçat cap el nord-est peninsular, a la recerca d’on sortia cada dia el sol es plasmava en una baixada permanent de temperatures. Valia la pena seguir aquesta ruta? Es preguntaven força Mutakis.
Malgrat aquest mal ambient, aquella nit van encendre un foc i al seu voltant van ballar i cantar, ja que era una activitat d’oci i relacional molt típica entre els Mutaki. Mentre estaven practicant les seves dances i cançons van començar a escoltar un fort udol d’una lloba o llop. Al principi ningú va fer gaire cas, però finalment, donat que els sons de l’animal semblaven no tenir intenció de finalitzar, un parell de membres del clan es van oferir per tal de fer un cop d’ull. Si això continuava així, cap membre del clan dormiria aquella nit.

Les dues persones exploradores van decidir continuar el seu trajecte a l’origen dels udols. Quan portaven uns 30 minuts caminant, en plena foscor i només amb la llum de la Lluna, van xocar amb altres dos Sapiens, els quals després de les degudes explicacions i gestos, semblava que també patien pels udols de l’animal. El parell de Sapiens ara eren un quartet, dels clans dels Momo i els Mutaki.
Van continuar plegats, ja que totes, en el fons, tenien por. De camí al seu objectiu van trobar-se a la llunyania altre parell de Sapiens, malgrat que tenien un aspecte un xic diferent, però si considerem que els Momo tenien la pell força més clara que els Mutaki, o que el parell a qui seguien tenien certes faccions que recordaven els neandertals, podem pensar que no deuria de sobtar tant aquesta diversitat en aparença en un món amb una població humana molt més petita però diversa que l’actual.
Poca estona durà el seguiment, ja que els dos membres a qui espiaven van parar el seu pas i van exigir que els quatre amagats donessin la cara, així que van sortir de l’amagatall, però ens uns minuts, entre paraules i gestos van decidir anar plegades a la font dels udols.
Un d’ells, del clan dels Momo va advertir que l’animal, després d’un udol molt fort, havia deixat de fer-ho. Intrigats, es van dirigir a un clar del bosc, i amagats entre els arbres i els matolls van veure un grup de Neandertals. Els integrants Kholodnaiakrov, que tenien certes característiques Neandertals, van dir: -mireu, uns “Alterkrovs”. Un dels membres del clan Momo aleshores va dir: -Són Ombres. No podem fiar-nos d’ells… El parell de Mutakis van mirar a la resta d’integrants i van dir: -Estaria bé contactar amb ells i aprendre de les seves costums…

neanderthal-portait-crop-936x450

Van estar força estona mirant els Neandertals, i tots van comprovar que, malgrat el seu tarannà estrany des de la perspectiva Sapiens, aquells individus corpulents, forts i amb faccions marcades, eren uns iguals. Estaven guarint a l’animal, una lloba ferida, però els 6 observants van entendre que, per la seva expressivitat dura, així com per certs moviments de rebuig al contacte, no es sentien còmodes davants els petits cadells que voltaven esverats per l’escena. Tot d’una, el parell de Neandertals van quedar en silenci i prenent una posició defensiva, i un d’ells va exclamar en un llenguatge estrany i amb una tonalitat encara més estranya:

Si veniu per ajudar sou benvinguts, els Wakanda no som un clan agressiu, però tampoc ens deixem intimidar

Els Sapiens van respirar tranquils i un del clan dels Kholodnaiakrov, entre gestos i amb paraules, va intentar explicar que eren allà pel mateix motiu i va treure una mena de teixit greixós i, apropant-se lentament a la lloba, el va col·locar sobre la ferida. En pocs minuts la lloba va parar de fer gemecs i udolar, segurament perque començava a sentir-se, com a mínim, estable.
El parell de Neandertals presents van referir-se a ells mateixos com Wakanda, mentre que quedava clar, pel seu posat fred i altiu, així com per les seves paraules i gestos que, sense cap mena de discussió, ells s’encarregarien de la lloba. A partir d’aleshores van mig ignorar a la resta de Sapiens presents, que ells anomenaven Anawakanda. Els dos integrants dels Momo estaven un xic distants, no els agradava la gent nova i aquella nit havien conegut a molta gent. A més a més, el fet que la ferida de la lloba era d’origen humà, els feia tenir molta precaució.
Els Mutaki van decidir quedar-se amb un cadell femella i retornar al seu poblat. Havien acordat amb la resta de presents que a la propera nit tornarien amb els animals per tal de decidir què fer amb ells. De tornada els dos Mutaki van dubtar de quin era el camí de tornada al seu poblat, i va sorgir la qüestió trascendental en una bifurcació que van trobar:

Tenim dos opcions de camí, quina de les dues escollim: la dreta o l’esquerra? -va dir un dels Mutaki a la seva companya-

Quina opció serà l’escollida?

Opció 1. Camí de la dreta

Opció 2. Camí de l’esquerra