La Humanitat a l’any 52020

Torna a l’índex de continguts

“Lore”

A final del segle XXI s’inicià l’expansió humana al Sistema Solar, primer a la Lluna i posteriorment a Mart, per després anar més enllà del cinturó d’asteroids. Ja al segle XXI totes les nacions de la Terra s’unifiquen sota el govern de les Nacions Unides, aconseguint solucionar alguns dels efectes i problemàtiques de l’anomenat canvi climàtic, però problemes com la sobrepoblació o la manca de recursos continuaran estant presents.

sistema-solar-inglc3a9s

Durant tot el segle XXII la Terra i Mart tenen rivalitats i aquest últim planeta, més avançat tecnològicament, reclamarà la seva independència. A Mart s’inventarà l’anomenat Epstein Drive, que transformarà la colonització de tot el Sistema Solar. Mart finalment aconseguirà la seva independència.

En els següents segles la Humanitat va tenir una sèrie de canvis que la van transformar completament:

  • Els idiomes originaris parlats al planeta Terra i la Lluna es van reduir només a uns quants, mentre que a la població humana a l’espai, aquests van desaparèixer en favor d’una amalgama de diversos dialectes, tot configurant idiomes nous. Aparells informatitzats capaços d’interpretar i de fer traduccions simultànies, van permetre la comunicació i traducció a l’instant de qualsevol llenguatge utilitzat per un humà.
  • Malgrat els esforços per terraformar Mart, mai es va aconseguir, fent que amb el temps, els humans nascuts i criats a Mart pressentessin una estructura òssea i muscular inferior a la terrestre, degut a les diferències gravitacionals. En el cas dels cinturonians, que vivien durants moltes hores sense els efectes de la gravetat, aquests fet encara es fa ver més evident, acompanyant-se amb increment substancial de l’alçada mitjana. Igualment, els respectius sistemes immunes van anar enfortint-se o debilitant-se depenent de l’indret de l’espai.

En aquell context, tant Mart com la Terra vivien en una certa prosperitat, malgrat que la font de la seva riquesa provingués del anomenats cinturonians, fet que provocà que nasqués entre aquests últims un moviment anticolonial, el qual fou reprimit durament, alhora que les rivalitats entre la Terra i Mart continuaven en la seva línia ascendent.

Tot plegat derivarà a l’inici d’una guerra interplanetària a l’any 2503, que provocà la quasi destrucció de la vida humana al Sistema Solar. Tant la Terra com Mart van quedar sense població i només alguns dels indrets de l’espai poblats per cinturonians van recordar l’existència d’una espècie, l’Homo Sapiens, que en el seu moment era l’hegemònica en tot el sistema.

La població humana al finalitzar el segle XXVI no superava els 200 milions, però una epidèmia d’una nova cepa mutada de peste bubònica va matar a la meitat de la població i, sumant diferents conflictes com guerres civils i problemes de malnutrició, van fer que a l’inici del segle XXVII la xifra d’humans no arribés als 100 milions.

El planeta Terra, amb un alt grau de radiació degut a guerres anteriors, era un indret inhòspit per a la vida humana, així que els humans cinturonians van començar a expandir-se per Mart i la Lluna. La vida en planetes i indrets diferents a la Terran va accentuar les seves divergències físiques en referència els antics humans terrestres.

L’any 2714 una guerra civil entre les dues famílies més poderoses del Sistema Solar  provocà la pràctica destrucció de l’espècie. El resultat final d’aquest guerra fou l’extermini de tota la població que vivia a Mart i altres indrets de l’espai, a excepció de la Lluna, on, des de feia unes dècades, una petita facció humana va aconseguir certa neutralitat en un escenari de conflicte global. Però després de la guerra, només quedaven ells, una petita comuna llunar amb unes 2500 persones que vivien en una càpsula amb autonomia suficient pels propers mil·lennis. Degut al seu número i els efectes de la guerra, els coneixements tecnològics d’aquest humans es veuran molt reduits, provocant, durant diversos mil·lenis, una regressió en el coneixement, que no es capgirarà fins passat molt temps.

Som a l’any 52020 i la humanitat ha sobreviscut però segurament, en un sentit estricte, ja no són Homo Sapiens, són una nova espècie que habita la Lluna i són uns 350.000 membres. Estan adaptats a viure en un món on el menjar és escàs i l’oxígen també, i on la gravetat és molt inferior a la que va fer evolucionar els seus ancestres a la Terra. La nova humanitat medeix de mitjana 1’60 d’alçada, presenta normalment cossos gràcils i necessita per sobreviure menys oxigen i menjar que els antics Sapiens. Només parlen un idioma propi i han perdut molt record del seu passat, més enllà de les poques linies que anteriorment hem llegit.

Tasca individual

  • Sou aspirants a participar en el “Projecte Clio“, on figuren els millors científics humans per tal repoblar la Terra, la qual a l’any 52020 està enmig d’una de les seves glaciacions més potents, però a la Lluna la població té problemes per tal de crear espais on poder viure, així que necessiten nous horitzons per sobreviure i la Terra sembla una bona opció.
    • Omple la fitxa d’accés i dibuixa en ella el teu propi retrat. Accés al document: apliko

Facts-2

Torna a l’índex de continguts