Kholodnaiakrov V1

Després de debatre, els membres del clan van considerar que un parell de persones voluntàries haurien d’anar a solucionar els udols que trencaven la pau de la nit.
Pel camí i quan s’apropaven a l’epicentre dels udols van sentir sorolls d’altres animals caminant. El parell de Kholodnaiakrov van parar el seu pas i van fer sorolls, i van preguntar a la foscor s’hi havia algú més en l’espai. Van veure sortir dels matolls a quatre Sapiens similars a ells, malgrat que dos tenien la pell una mica més fosca que el què s’havien trobat en la seva travessia nòmada. Amb paraules i mímica, tots 6 van fer un grup i semblava que tothom tenia el mateix objectiu: dormir tranquils, però per això s’havia de comprovar l’origen dels udols que impedien un bon descans.
Un d’ells, del clan dels Momo va advertir que l’animal, després d’un udol molt fort, havia deixat de fer-ho. Intrigats, es van dirigir a un clar del bosc, i amagats entre els arbres i els matolls van veure un grup de Neandertals. Els integrants Kholodnaiakrov van dir: -mireu, uns “Alterkrovs”. Un dels membres del clan Momo aleshores va dir: -Són Ombres. No podem fiar-nos d’ells… El parell de Mutakis van mirar a la resta d’integrants i van dir: -Estaria bé contactar amb ells i aprendre de les seves costums… En el fons, de les poques paraules i gestos que havien fet entre ells, pocs els havien entès.
Van estar força estona mirant els Neandertals, i tots van comprovar que, malgrat el seu tarannà estrany des de la perspectiva Sapiens, aquells individus corpulents, forts i amb faccions marcades, eren uns iguals. Estaven guarint a l’animal, una lloba ferida, però els 6 observants van entendre que, per la seva expressivitat dura, així com per certs moviments de rebuig al contacte, no es sentien còmodes davants els petits cadells que voltaven esverats per l’escena. Tot d’una, el parell de Neandertals van quedar en silenci i prenent una posició defensiva i mirant el seu amagatall silvestre, un d’ells va exclamar en un llenguatge estrany i amb una tonalitat encara més estranya:

Si veniu per ajudar sou benvinguts, els Wakanda no som un clan agressiu, però tampoc ens deixem intimidar

Els Sapiens van respirar tranquils i un del clan dels Kholodnaiakrov, entre gestos i amb paraules, va intentar explicar que eren allà pel mateix motiu i va treure una mena de teixit greixós i, apropant-se lentament a la lloba, el va col·locar sobre la ferida. En pocs minuts la lloba va parar de fer gemecs i udolar: semblava que començava a sentir-se, com a mínim, estable.
El parell de Neandertals presents van referir-se a ells mateixos com Wakanda, mentre que quedava clar, pel seu posat fred i altiu, així com per les seves paraules i gestos que, sense cap mena de discussió, ells s’encarregarien de la lloba. A partir d’aleshores van mig ignorar a la resta de Sapiens presents, que ells anomenaven Anawakanda. Els dos integrants dels Kholodnaiakrov estaven contents, no tots els dies es trobaven els mítics humans amb qui els seus avantpassats es van barrejar a Karpaty.
Finalment, els Kholodnaiakrov van agafar un cadell dels què voltaven i davant la petició dels Wakanda, van decidir fer-se càrrec de l’animaló, acordant que demà tornarien a quedar els membres dels 4 clans per valorar què fer amb aquests animals. Des d’un punt de vista materialista amb les pells es podrien fer unes botes, però l’aspecte infantil del cadell que tenien entre les seves mans els despertava més aviat sentiments tendres.

Entre el parell de Kholodnaiakrov va sorgir el dubte de si tornar directament al seu poblat o esperar una estona per continuar xafardejant la presència dels dos Alterkrov o Wakanda.

Opció 1. Tornen directament al seu poblat.

Opció 2. Decideixen quedar-se una estona i xafardejar els dos Alterkrov.