Ítem 1. Conceptes bàsics i periodització de la Prehistòria

Índex de continguts

Materials

  • Audiovisuals:

940px-Human.png

  • Aspectes dels grups recol·lectors i caçadors prehistòrics:
    • Un dels elements convincents a favor de la tesi de la cooperació, contra la de la violència generalitzada i de la dominació dels mascles, és la de la disminució, ja en els primers estadis de l’evolució, de la diferència de talla entre mascles i femelles. El dimorfisme sexual era inicialment molt pronunciat: canins prominents o “dents de combat” entre els mascles i canins molt més petits entre les femelles. La desaparició dels grans canins entre els mascles apuntala la tesi segons la qual la femella de l’espècie va operar una selecció a favor dels mascles sociables i compartidors. La major part dels simis actuals tenen els canins més llargs i gruixuts entre els mascles que entre les femelles, la femella no té elecció. La divisió sexual del treball és una altra qüestió fonamental en els principis de la humanitat; és acceptada gairebé sense discussió i fins i tot expressada per l’ordre mateix de l’expressió caçadors recol·lectors (a partir d’ara recol·lectors caçadors). Actualment s’admet que la recollida d’aliments vegetals, que durant molt temps es va considerar un domini exclusiu de les dones i d’importància secundària enfront de la caça, sobrevalorada com a activitat masculina, constituïa la principal font d’aliments. Sent així que les dones no depenien, de manera significativa dels homes per alimentar-se, sembla probable que, al contrari de tota divisió del treball, la flexibilitat i el repartiment era la regla.”. John Zerzan. Futur Primitiu.
    • El primer vincle social estable de l’espècie humana no va ser la parella heterosexual (dona i home) creada pel caçador, com sosté la majoria de científics socials, sinó el conjunt de llaços que uneixen a la dona amb la criatura que dóna a llum. El vincle original diàdic mare / criatura s’expandeix en agregar altres dones en estat de gestació-criança, i les que havien passat ja per aquestes etapes, per ajudar-se en la tasca comuna de donar i conservar la vida. La mateixa circumstància les uneix, i el coneixement compartit permet que cristal·litzi la solidaritat entre elles. S’origina així el grup social primari, compost per dones de diverses generacions i les seves proles. Els llaços que estableix la còpula en l’època arcaica són momentanis i inestables, i no semblen haver estat l’element fundacional del grup. […]“. Martha Moia.
    • Segons diversos estudis i investigacions, les societats recol·lectores i caçadores eren de caire igualitari, amb una economia horitzontal, sense un sentit desenvolupat  de propietat privada, amb una estructura familiar matrifocal i intergeneracional, és a dir, amb un important rol de les dones i dels vells i velles del grup, els quals eren transmissors de la cultura i coneixements del clan.
    • Si l’economia és la ciència de les èpoques ombrívoles, l’estudi de les economies de la caça i la recol·lecció ha de ser la seva branca més important. Els nostres manuals d’economia, gairebé íntegrament partidaris declarats de la idea que la vida va ser dura i difícil durant el paleolític, coincideixen en transmetre una sensació de fatalisme, deixant a la imaginació del lector que endevini no només com aconseguien subsistir els caçadors, sinó també si allò era vida, després de tot. El fantasma de la fam amenaça el caçador al llarg d’aquestes pàgines. Es diu que la seva incompetència tècnica li imposa una tasca contínua que amb prou feines li permet sobreviure, i que per tant no li proporciona excedents ni el deixa descansar, i molt menys arribar a l’«oci» per «crear cultura». No obstant això, per a tots els seus esforços, el caçador empra els nivells termodinàmics més baixos: menys energia per càpita i per any que qualsevol altre mode de producció.  Marshall Sahlins. Economia de l’Edat de Pedra.
    • A l’opulència es pot arribar per dos camins diferents. Les necessitats poden ser «fàcilment satisfetes» o bé produint molt, o bé desitjant poc. La concepció més difosa, a la manera de Galbraith, es basa en supòsits particularment apropiats a l’economia de mercat: que les necessitats de l’home són grans, per no dir infinites, mentre que els seus mitjans són limitats, encara que poden augmentar. És així que la bretxa que es produeix entre mitjans i fins pot reduir-se mitjançant la productivitat industrial, almenys fins a fer que els «productes de primera necessitat» es tornin abundants. Però hi ha també un camí zen cap a la opulència per part de premisses una mica diferents de les nostres: que les necessitats materials humanes són finites i escasses i els mitjans tècnics, inalterables però per regla general adequats. Adoptant l’estratègia zen, un poble pot gaudir d’una abundància material incomparable… amb un baix nivell de vida“. Marshall Sahlins. Economia de l’Edat de Pedra.
Activitat (individual)
  1. A partir dels materials de l’entrada, així com d’altres que tinguis a la teva disposició (WWW, llibre digital, etc), fes una línia del temps sobre l’evolució humana. La línia s’ha de fer en format físic o digital, i s’ha d’adjuntar als apunts compartits amb el professor. L’elecció del software, en el cas digital, és lliure, però podeu fer servir l’aplicació web Sutori.
  2. Llegeix l’article enllaçat de l’antropòloga Anna Boyé. Defineix amb les teves paraules que significa un “matriarcat” i explica si t’agradaria viure en una societat d’aquest tipus. Fes clic “aquí” per obrir l’article.

Activitat (grupal)

  1. El grup aula haurà d’escollir un nom per a la “tribu” paleolítica. El grup A serà un clan Neanderthal, mentre que els grups B; C i D seran Sapiens. També s’ha de decidir aspectes bàsics del clan, com si és igualitari o no, si és matriarcal o patriarcal, si hi ha més pes de la dieta vegetal o animal, etc. Per a tal finalitat, es crearà una enquesta a l’aula on cada membre del grup escollirà una opció. El resultat final determinarà la natura del grup, que seran els fonaments per a les activitats grupals planificades en aquesta unitat.