Imperialisme i Guerra

Índex de continguts

Materials

  • Fragments de “L’Imperialisme, fase superior del Capitalisme” de V. I. Lenin (1916):
    • En aquesta obra hem provat que la  guerra de 1914-1918 ha estat, d’ambdós costats bel·ligerants, una guerra imperialista (açò és, una guerra de conquista, de bandidatge i de robatori), una guerra pel repartiment del món, per la partició i el nou repartiment de les colònies, de les “esferes d’influència” del capital financer, etc.
    • La construcció de ferrocarrils és en aparença una empresa simple, natural, democràtica, cultural, civilitzadora: es present a com tal als ulls dels professors burgesos, pagats per a embellir l’esclavitud capitalista, i als ulls dels filisteus petitburgesos. En realitat, els múltiples llaços capitalistes, per mitjà dels quals aqueixes empreses es troben lligades a la propietat privada sobre els mitjans de producció en general, han transformat aqueixa construcció en un mitjà per a oprimir a mil milions d’éssers (en les colònies i en les semicolònies), és a dir, a més de la meitat de la població de la terra en els països dependents i als esclaus assalariats del capital en els països “civilitzats”.
    • El resum de la història dels monopolis és el següent: 1) 1860-1880, punt culminant de desenvolupament de la lliure competència. Els monopolis no constitueixen més que gèrmens a penes perceptibles. 2) Després de la crisi de 1873, llarg període de desenvolupament dels càrtels, però aquests constitueixen encara una excepció, no són encara sòlids, inclús representen un fenomen passatger. 3) Auge de fins del segle XIX i crisi de 1900- 1903; els càrtels esdevenen una de les bases de tota la vida econòmica. El capitalisme s’ha transformat en imperialisme. Els càrtels es posen d’acord entre si respecte a les condicions de venda, als terminis de pagament, etc. Es reparteixen els mercats de venda. Fixen la quantitat de productes a fabricar. Estableixen els preus. Distribueixen els guanys entre les distintes empreses, etc.
    • Concentració de la producció; monopolis que se’n deriven; fusió o encaix dels bancs amb la indústria: heus ací la història de l’aparició del capital financer i el contingut d’aqueix concepte.
    • Les associacions monopolistes de capitalistes (càrtels, sindicats, trusts) es reparteixen entre d’elles, en primer lloc, el mercat interior, apoderant-se d’una manera més o menys completa de la producció del país. Però sota el capitalisme el mercat interior està inevitablement enllaçat amb l’exterior. Fa ja molt de temps que el capitalisme ha creat un mercat mundial.
    • Es veu clarament com a fins del segle XIX i en els albors del segle XX es trobava ja “acabat” el repartiment del món. Les possessio ns colonials es van eixamplar en proporcions gegantines després de 1876: en més d’una vegada i mitja, de 40 a 65 milions de quilòmetres quadrats per a les sis potències més importants; l’augment representa 25 milions de quilòmetres quadrats, una vegada i mitja més que la superfície de les metròpolis (16,5 milions). Tres potències no posseïen en 1876 cap colònia, i la quarta, França, quasi no les tenia. Per a l’any 1914, aqueixes quatre potències havien adquirit colònies amb una superfície de 14,1 milions de quilòmetres quadrats, és a dir, aproximadament una vegada i mitja més que la superfície d’Europa, amb una població de quasi 100 milions d’habitants.
    • Els monopolis han conduït a l’agreujament de la lluita per la conquista de les més importants fonts de matèries primeres, particularment per a la indústria fonamental i més cartelitzada de la societat capitalista: l’hullera i la siderúrgica.
    • El monopoli ha sorgit dels bancs, els quals, de modestes empreses intermediàries que eren abans, s’han convertit en monopolistes del capital financer. Tres o cinc bancs més importants de qualsevol de les nacions capitalistes més avançades han realitzat la “unió personal” del capital industrial i bancari.

2015082614172298397.jpg

Activitats

  1. Segons Lenin, quines característiques defineixen l’Imperialisme de finals del segle XIX fins a la Gran Guerra?
  2. Què va ser la Conferència de Berlín de 1885?
  3. Quines conseqüències van tenir les polítiques imperialistes d’Europa, Estats Units i Japó?
  4. Té relació el racisme amb l’imperialisme? Argumenta la teva resposta.
  5. Què creus que vol expressar la imatge còmica de La Campana de Gràcia de 1897?
  6. Enumera, a partir dels materials aquí presentats i cercant a la xarxa, tres conflictes militars i també imperialistes anteriors a la Gran Guerra de 1914-1918.
  7. Fes un esquema amb les idees principals sorgides dels materials d’aquesta sessió.