Grècia

Tornar a l’índex de continguts

Materials

Del 3000 al 800 ANE (Abans de la Nostra Era)
Període pre-Grec

L’illa de Creta va ser el primer focus a Europa de civilització, ja que aprximadament entre el 3000 i el 1500 ANE es va desenvolupar l’anomenada civilització minoica. Segons algunes teories, va ser una societat de caire matriarcal, amb poca jerarquització social, enfocada al comerç, no bel·licista, etc. Sobre el 1500/1400 ANE la zona va ser dominada pels micènics / aqueus, precedents directes de la cultura grega i que, alhora, eren part dels anomenats pobles indoeuropeus. Ja des del 2000 ANE aproximadament s’havien establert a la Grècia continental i paulatinament van estendre el seu domini. Els micènics front els minoics destacaven per una jerarquització social més marcada, així com per una cultura més bel·licista i patriarcal. Durant el període de civilització minoica, diverses erupcions volcàniques i tsunamis, com la del volcà Thera (Santorini) entre el 1700 i el 1600 ANE, van ocasionar destruccions a les poblacions de dita cultura i fins i tot un impacte climàtic global. Aquest impacte natural, així com possibles conflictes socials, podrien ser la causa del col·lapse de la civilització minoica i l’arribada del domini dels micènics.

Sobre el 1200 ANE (segle XII ANE) el poble dels Doris, de caire indoeuropeu i dominadors de la tecnologia del ferro, van ocupar i desplaçar del territori grec continental als aqueus, quedant relegats aquests últims a algunes zones d’Àsia Menor. L’entrada dels Doris donà peu a l’anomenada “Època Obscura”, que significà una dispersió del poder i decadència política, econòmica i social. Aquesta època finalitzà en el segle VIII ANE, amb l’inici del període de l’anomenada Grècia Arcaica.

Els Doris formaren part de la major onada dels anomenats “Pobles del Mar”. De fet els mateixos micènics sobre el 1500 ANE es podrien considerar com part d’aquest moviment de pobles, però sobre el 1200 ANE es va viure l’època més potent relacionada amb aquest procés, en un context encara no del tot clar, van provocar la caiguda de civilitzacions, crisis arreu de la Mediterrània Oriental i guerres. Els Hittites a la Península d’Anatòlia per exemple van col·lapsar, mentre que l’Imperi Egipci sota el faraó Ramses III va enfrontar-se en diverses guerres a aquests pobles.

Època Arcaica (ss. VIII-VI ANE)

Comencen a aparèixer les primeres polis o ciutats estats, malgrat que culturalment existia l’anomenada “Hèl·lade”, que significava que totes aquelles polis compartien la mateixa llengua, sistema d’escriptura i altres característiques culturals, com la religió, tradicions, etc. Però cada polis tenia les seves lleis, costums i fins i tot diferents sistemes de govern. El més comú era l’oligarquia, on dominaven el govern uns pocs homes, els “aristei” (els millors). Eren els principals propietaris de terres i controlaven l’exèrcit. Amb el pas del temps i amb certes reformes sorgides a partir de protestes socials, s’arribarà a crear l’anomenada democràcia, que va fer minvar el poder dels aristòcrates oligàrquics en favor d’altres elements importants de les polis. Malgrat les ressonàncies igualitàries, la democràcia a Grècia seguia sent un sistema social on només uns pocs homes dominaven al conjunt de la població.

polisgovern

Època clàssica (ss.V-IV ANE)

Datada entre el s.V i l’inici del segle IV ANE, fou un període on les polis d’Atenes i d’Esparta destacaren en la seva pugna per l’hegemonia dins de la cultura grega. També fou un període de guerres, ja fossin contra potències extrangeres, com l’Imperi Persa a les anomenades Guerres Mèdiques, o civils, com les del Peloponés.

demos
Esquema dels diferents sectors socials que vivien sota la Democràcia Atenenca

Època Hel·lènica (ss. IV-II ANE)

Període relacionat amb el domini de les polis gregues per part del Macedonis entre el segle IV ANE i que finalitzarà amb el domini de l’Imperi Romà, al s. II ANE. Durant aquest període la figura més destacada va ser Alexandre el Gran, qui conquerí territoris des de Grècia a l’actual Índia. Després de la mort d’Alexandre, el seu imperi es dividirà en diferents regnes, sota domini de reis i emperadors grecs (antics generals d’Alexandre), per exemple, l’Antic Egipte serà governat fins a la conquesta dels romans per la nissaga dels Ptolomeus, sent Cleopatra VII, l’última faraona de l’Egipte independent, el personatge més conegut.

8570397448_c73a285c85_b

Dibujo

Resum

Activitats

Per tal d’aprofundir en l’assoliment de les competències 1; 2 i 11, has de respondre a les següents punts:

  1. Excepte en el període pre-grec de la civilització minoica, la civilització grega era profundament masclista. Sovint la mateixa mitologia grega representava a les dones com a símbol de la maldat, un d’aquest mites és el de Pandora. Cerca informació d’aquest mite (pots trobar-ho per exemple al vídeo sobre mitologia en aquests materials) i fes una breu descripció del mateix.
  2. Et sona la idea de fons del mite de Pandora? Per exemple en l’expulsió d’Adam i Eva del paradís (part de les religions abrahàmiques -judaisme, cristianisme i l’islamisme-). Cerca informació d’aquest últim mite si ho necessites i pensa si sota aquestes històries religioses es justificava o no el Patriarcat.
  3. Possiblement un dels referents històrics encara més vigents de la Grècia antiga sigui la creació de la “Democràcia“. Mira l’esquema sobre el funcionament de la Democràcia atenenca dels materials i valora si realment és comparable o no a la Democràcia actual. Pensa que més enllà de la no existència d’esclaus a l’actualitat, no tothom té dret a vot a l’igual que a l’antiguitat i, a més, la democràcia actual no és directa, en altres paraules, porcentualment a l’antiguitat el percentatge de població amb capacitat de decisió directa era més elevat.
  4. Què són les Polis gregues?