Ens quedem amb la parelleta

El clan dels Momo va decidir quedar-se amb els cadells, així que van acordar enviar a la millor caçadora i el millor guia per manifestar l’acord pres en el poblat. Una cosa era no ser fidels a la paraula donada a altres clans i altra diferent el no donar la cara. O sí? Bé, tot plegat va ser un acord, i els dos membres del clan van iniciar el seu camí al capvespre, no sense abans haver fet una pausa a una petita cova del trajecte, on van fer uns dibuixos a una paret. Tots dos van imprimir el negatiu de les seves mans amb ocre, com un gest del seu pas per aquest món.

sapiensdos

Quan van arribar a l’indret indicat van comprovar que alguna cosa no pintava del tot bé. Van trobar restes de sang i de pell pels voltants, a més a més de moltes restes de petjades i rastres de cossos. Els dos exploradors van comprendre que el pitjor dels seus temors tornava a la realitat: humans que atacaven altres humans i els segrestaven. Encara a l’ambient podien ensumar l’olor de la por barrejada amb el de la sang, o de terra remoguda per les petxades i arrossegades de cossos.
Van discutir què fer, si tornar al seu poblat o continuar seguint els rastres. Finalment van decidir quedar-se a passar la nit, vigilant per si els autors d’aquesta malifeta tornaven per netejar el seu rastre de sang i destrucció. Al dia següent, amb llum, podrien decidir millor, tots dos van pensar que el què feien era l’opció més realista i segura. Seria una nit dura, ja que més enllà de les pells per escalfar-se no tenien res: no volien encendre cap foc que cridés l’atenció.
El millor guia dels Momo es dirigí a la seva companya i li va dir:

Tinc por. I si fins aquí han vingut els Atapró?

farcryprimal31
Fotograma del videojoc Far Cry Primal