Wakanda

Torna a l’Ítem 3

Els Wakanda són un vell llinatge Neandertal de la Península Ibèrica. Des de temps immemorials els seus avantpassats han recorregut els entorns dels Pinars de la Vida, com anomenen el territori de l’actual àrea coneguda com a serralada de Collserola.

neanderthaltoolssm
Bifaç Neandertal, dins del de la dreta es pot apreciar com hi han restes fòssils. Un fet que demostraria capacitat de pensament artístic i simbòlic en aquesta espècie. Font: Art Neandhertal a coves ibèriques.

Fa 35.000 anys el paisatge d’aquest entorn era força diferent a l’actual. El territori era més fred, la fi d’un període interglacial i l’inici de la que avui anomenem glaciació de Würm, havien fet baixar les temperatures en 3 i 5 graus de mitjana, fent que fins i tot, en el pic glacial que es produirà sobre el 20.000 abans de la nostra era, el permafrost arribés fins els Pirineus.

En qualsevol cas, les diferents humanitats es van adaptar als canvis climàtics, i el Wakanda havien trobat sempre un refugi vital en aquelles terres al sud dels Pirineus, per ells coneguts com Portes del Gel.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Font dels mapes sobre la glaciació (o glaciacions) de Würm: Don’s Maps

El Wakanda eren persones obertes però al mateix temps tancades en si mateixes. Com altres Neandertals d’arreu del món, no tenien cap rebuig vers les altres manifestacions d’humanitat. De fet, malgrat que encara no es recorda en aquest clan cap episodi d’hibridació amb altres humanitats, això va ser un fet més degut a generacions d’aïllament de Neandertals a l’actual Península Ibèrica, que no pas pel rebuig al fet en si mateix. Els Wakanda no ho sabien, però a zones d’Àsia Menor, Europa i Àsia, diferents espècies d’Homo Neandertals s’havien barrejat amb altres espècies, com els Sapiens i els Denisovans, i fins i tot, segons estudis recents, creant amb els Denisovans una altra espècie o subespècie Homo, que alhora es barrejà amb Sapiens.

d41586-018-06004-0_16043062
Recreació d’un hibrid Neanderthal i Denisovà. Font: Nature.

Des de feia generacions, els Wakanda van conviure en temps i espai amb altres Homo, especialment els Sapiens, que ells anomenaven els Anawakanda, però la genealogia d’aquest clan no es va arribar a barrejar mai amb ells. La seva tradició, juntament a generacions passades d’aïllament, havia fet que estèticament consideressin els Anawakanda com poc agraciats físicament: massa gràcils sota el seu parer. A més a més consideraven que tenien certa tendència els anawakanda a xerrar massa i fer servir alhora un tó massa fort en comparació al seu escarrancit aspecte físic.

Malgrat aquestes consideracions, els Wakanda consideraven a les altres humanitats més com possibles al·liades que no pas com a enemigues, però del contacte amb altres clans de la seva humanitat, havien après a ser distants amb els grups d’Anawakanda, ja que cada cop comencen a ser més comuns els relats, en encontres amb altres clans Wakanda llunyans, sobre clans Anawakanda amb actituds hostils vers el Wakanda. En qualsevol cas, els Wakanda són fidels a les seves tradicions i costums d’obertura de mires, ja que reconeixen en els awakanda una intel·ligència i manera d’interpretar el món similar, i fins i tot compatible amb les seves tradicions i forma de relacionar-se amb l’entorn.

mapping_the_neandertal_genome_image_1
Esquelets d’un Neandhertal (esquerra) i d’un Sapiens (dreta)

El Wakanda podien comunicar-se verbalment, ja que al igual que els Sapiens, tenien la capacitat de fer-ho segons la seva genètica. Tenien un tó diferent als Sapiens i possiblement amb estructures gramaticals més rudimentàries, però amb la suficient complexitat per considerar que tenien llenguatge propi i ser capaços, fins i tot, d’entendre’s amb els primitius llenguatges Sapiens.

Diferents manifestacions artístiques Neanderthals. Font: Don’s Maps

Artísticament aquest clan tenia una forta tradició en quant a l’elaboració d’ornaments i pintures, de fet en aquest grup concret, donada la proximitat de l’actual Mar Mediterrània, els agradaven als seus membres els motius marins. Des de Pinars de la Vida (Collserola), tenien el mar a uns pocs quilòmetres, el que seria travessar en unes  hores l’actual pla de Barcelona. De fet, a finals de la primavera els agrada traslladar-se a terrenys propers a la costa, baixant els curs del riu Llobregat, establint-se prop del mar i el delta del riu durant els mesos d’estiu, amb temperatures suaus i temperades. Són uns mesos que s’alimenten de recursos marins, recol·lecten petxines i altres closques per elaborar ornaments, per comerciar amb aquests amb altres humanitats, tant de wakanda com anawakanda, i practicaven sempre durant unes hores al dia la recol·lecció de recursos vegetals i caçera de petits animals i insectes dels boscos i aigüamolls propers. Durant la resta de l’any la dieta Neandertal era variada, refugiant-se en coves o muntant poblats temporals en diferents racons dels boscos amb certa abundància de recursos de Pinars de la Vida. De fet, malgrat la visió esbaixada del nostre present, els recursos vegetals eren una part molt important de la seva dieta i base  de la seva tradició medicinal. 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Pintures Neandertals de fa uns 65-60 mil anys de la Península Ibèrica. Fetes uns 20.000 anys abans de l’arribada dels primers Sapiens al territori. Font. Science

Internament el clan dels Wakanda era una societat de tipus matriarcal. Tant homes com dones tenien la mateixa capacitat de decisió i no practicaven cap divisió sexuada en les tasques diaries, fins i tot en la criança i cura de la descendència participaven homes, mentre que a les hores destinades a la recol·lecció i caçera els grups que es creaven aquests eren mixtes. Eren poc amants de la diferència de privilegis dins d’un clan, consideraven que viure en comunitat tenia el benefici de fer més fàcil la supervivència i gaudiment de la vida, però com hem explicat, malgrat la seva bona predisposició a la socialització, també necessitaven els seus espais de soledat.

El Wakanda, degut als canvis en les darreres generacions, amb cada cop menys clans neandertals amb qui socialitzar, així com per la permanent arribada i presència d’altres humanitats, sentien una certa soledat, no en un sentit negatiu, més aviat encaminada a entendre i tenir consciència que, tant les seves tradicions com costums, en molts sentits, estaven condemnades a desaparèixer, ja que cada cop es trobaven menys Wakanda i més Anawakanda, els quals, molt sovint, representaven un tipus d’humanitat a la què integrar-se.

Tot plegat ha fet que aquest clan neandertal sigui reservat, malgrat que també capaç de ser molt empàtic amb la diferència. Quan mataven un animal per fer ús de la seva proteina o per vestir-se, consideraven que part de la seva essència formava part de la pròpia comunitat, practicant el costum de demanar perdó per la seva acció. De fet, per aquest respecte per la fauna, era un tabú el intentar criar un animal no humà entre els Wakanda, ja que ho valoraven com un fet cruel, contrari a la independència de cada animal.

Dins del clan no existien jerarquies definides, però les veus de les dones i homes més grans tenien el resepecte comunitari, alhora que reconeixien entre els seus iguals a aquells i aquelles que eren capaços de liderar temporalment certes activitats, ja sigui per la seva experiència i/o les seves habilitat innates.

No tenien cap deitat ni religió en el sentit actual del terme. Es guiaven pels consells i tradicions, respectaven el seu entorn i es sentien part del mateix. De fet, en els seus enterraments posaven els cossos mirant cap a la posta de sol, com a símbol del retorn a la mare terra, considerant els cossos morts com aliment per altres éssers més simples i base de la cadena de la vida. Els Wakanda, finalment, dominaven des de generacions el foc, gràcies al picar de pedres de pirita contra els bifaços que feien servir.