Dilema: com s’ha de colonitzar la Terra?

L’indret escollit

La proposta guanyadora per tal de crear un nou assentament humà al planeta Terra és la corresponent a les següents coordenades: 3°00’44.3″S 35°01’35.0″E / -3.012294, 35.026392.

L’indret està situat a l’Àfrica, entre els llacs Ndutu i Masek. La seva situació resulta estratègica per tal d’accedir també a altres recursos hídrics, ja que està a mig camí entre el gran llac Victòria i l’Oceà Índic. Climàticament és una zona relativament estable: al segle XXI mostrava un paisatge divers, amb sabanes, boscos de ribera, pastures i boscos, i encara a l’any 52020 continua amb dita diversitat, amb menys pes de la sabana en favor dels boscos. Analitzant igualment la fauna típica d’aquest indret, aquesta resulta diversa i rica, no en va en el segle XXI formava part de l’anomenat Parc Nacional del Serengueti, a l’antiga Tanzània.

Malgrat que resulta ser una zona amb certs riscos derivats de l’activitat sísmica o estar propera al volcà Kilimanjaro, no és una de les àrees amb més perill, en aquest sentit, del planeta. A més a més, la tecnologia constructiva dels homo de l’any 52020 faria minimitzar els possibles riscos derivats d’aquest indret, el qual, a més a més, va ser un dels primers en ser habitats per ancestres homo. L’abundància de recursos, la seva situació estratègica per tal de ser l’embrió de futures colònies, el clima estable, l’inexistent risc de Tsunamis, o el bonic paisatge, han sigut factors suficients per escollir l’indret per sobre d’altres propostes.

Crítiques al projecte Clio

Durant la fase de deliberacions per l’elecció d’un indret han sorgit veus contràries a les directrius de la major part de les propostes presentades, que cercaven una zona del planeta per tal de ser habitada rica en recursos i tendent a tenir pocs riscos, però una part dels habitants Homo de la Lluna pensen que l’impacte humà al planeta Terra podria tenir conseqüències negatives pel desenvolupament de l’espècie si s’optés per aquesta estratègia.

Argumenten que la petjada ecològica dels humans serà nefasta pels ecosistemes que encara havien perdurat a la gran extinció d’espècies associada al desenvolupament humà en el passat i que, en ple 52020, encara era present. Aquestes veus crítiques recolzen un repoblament humà però sense impacte en el medi, aspecte que la proposta guanyadora no compliria, ja que l’ecosistema irremediablement es veuria afectat amb una colònia humana.

Les veus crítiques plantegen que s’hauria de començar a establir bases estables en zones amb poca biodiversitat, bàsicament les més inhòspites del planeta i quasi replicant la forma de vida a la Lluna, com a única alternativa per no tornar a crear una extinció massiva de caire antròpic en el Planeta.

Aquestes veus són minoritàries, ja que la major part del habitants de la Lluna i dels integrants del projecte Clio consideren que, tant el desenvolupament tecnològic, així com una civilització complexa, són compatibles amb una petjada ecològica que no condueixi a l’extinció de la vida al Planeta. Titllen als crítics d’alarmistes.

Debat al projecte Clio

Malgrat que els crítics són minoritaris dins de la població, tenen capacitat d’influència. Porten setmanes fomentant el debat en mitjans de comunicació i han aconseguit que el Projecte Clio obri un debat sobre si cal variar l’elecció de l’indret seguint les propostes dels crítics.

Els integrants del projecte hauran de debatir per grups si reafirmen la proposta inicial o es decanten per la dels crítics. Un cop decidida una opció, cada grup haurà de fer-la pública a la resta de grups.

[PD. Existeixen rumors que els crítics han “comprat” voluntats dins dels integrants del projecte Clio].