Art grec i romà

Tornar a l’índex de continguts

Materials

Art Grec
  • Partenó en 3D: visualitza aquí.
  • Altar de Pèrgam en 3D: visualitzaaquí.
  • Escultures gregues en 3D: visualitza aquí.
  • 10 Obres d’art grec conegudes: fes clic aquí.

Fases evolutives de l’art grec:

  • Etapa geomètrica (ss. X-VIII ANE). Etapa amb poques fonts artístiques trobades, bàsicament ceràmiques amb representacions geomètriques i humanes molt esquematitzades.
  • Etapa arcaica (s.VIII-VI ANE). Etapa que va associada a l’aparició de temples i les polis (amb el seu urbanisme). Es fa un ús important del color, les estàtues són força rígides i predomina la frontalitat.
cleovis-biton
Kleovis i Biton (Polimedes d’Argos), datades sobre el 600 ANE, aquestes escultures de marbre són un exemple d’art arcaic, les figures tenen influència egípcia, ja que són bàsicament frontals, poc expressives (hieratisme), simètriques, etc.
  • Etapa clàssica (ss. V-IV ANE). L’art es fa més popular, no només té només una funció religiosa, també es fa servir als espais públics com a element decoratiu. Es trenquen els cànons arcaics i les representacions humanes adquireixen dinamisme (es trenca amb la frontalitat) i molta més naturalitat. Les representacions cerquen cànons estètics de bellesa ideals, així com apareixen certs models de representació com el “contrapposto“. Les expressions facials sovint segueixen sent riguroses i solemnes. D’aquest període hi ha un gran desenvolupament en el àmbit de la pintura, l’escultura, la literatura, el teatre i de l’arquitectura. En quant a l’arquitectura, a l’època clàssica es farien servir els tres models bàsics de columnes gregues, els estils dòric, Jònic i Corintí.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

235317

  • Etapa Hel·lenística (ss.IV ANE- II Nostra Era aprox.). Aquesta etapa va lligada a la conquesta d’Alexandre el Gran i el desenvolupament de les ciutats gregues. El cànons clàssics són portats un pas més enllà, sent en general composicions en diferents àmbits artístics més carregades. L’expressivitat dels sentiments guanya complexitat, i es popularitzen molt els mosaics. Algunes tècniques com el “trompe-l’œil” es comencen a fer servir.
Laocoön_and_His_Sons
Laocoont i els seus fills (Segle I de la Nostra Era). Obra de tres artistes (Agesandre, Polidor i Atenador de Rodes). Destaca per la seva expressivitat dramàtica, la no frontalitat i l’abandó de l’dealisme clàssic. L’obra representa una obra mitològica, quan al setge de Troia Atenea o Apol·lo envien serps per matar al sacerdot troià Laocoont i els seus fills.
Berlin_-_Pergamonmuseum_-_Altar_02
Altar de Zeus de Pèrgam o Altar de Pèrgam. Actualment es troba a Berlín. Obra de caire monumental. Durant l’època hel·lenística s’intenta impressionar a l’espectador mitjançant l’efectisme i l’espectacularitat. Si pensem en el període clàssic, amb el Partenó, malgrat que sigui una construcció espectacular, estava pensat, en molts sentits, per ser vist des de la llunyania i integrar-se en l’entorn. A l’època Hel·lenística una forma de representar el poder (polític o religiós) passava per la monumentalitat, és a dir, la creació d’una obra que cerca intencionadament l’impacte en l’espectador.
Art Romà
  • Característiques de l’art Romà: simplificant molt es podia creure que la civilització romana va innovar poc en quant a l’Art, ja que van estar molt influenciats per l’art Etrusc primer, i posteriorment per l’art grec. Però l’art Romà tenia la seva pròpia personalitat. Sota la base d’un eclecticisme propi d’un imperi conqueridor, va assimilar l’art del seu entorn però li va donar una significat més utilitarista i integrat en el seu urbanisme. Les temàtiques de les seves obres, a diferència dels grecs, que representaven a ésser mitològics i amb cert idealisme, es transforma més en temàtiques relatives a la vida quotidiana, relatius a esdeveniments històrics o representació de governants i poderosos. L’art romà és més “personal” que el grec, per exemple amb l’aparició de retrats realistes (almenys els caps, els cossos seria altra tema -seria el Photoshop de l’època-), mentre que l’art grec preferia, en general, models ideals. Com els grecs i altres civilitzacions antigues feien un ús del color, tant per a la decoració dels habitatges, temples i altres construccions, com en les pròpies escultures. En quant a la pintura, colorida i de temàtiques variades, destaquen obres que fan ús d’una incipient perspectiva. També van destacar en els mosaics, la decoració de la ceràmica
Pompeii_Fresco_001
Fresc romà trobat a la ciutat de Pompeia, sepultada per l’erupció del Vesubi l’any 79. Es poden apreciar els colors vius i certes tècniques per crear una sensació de perspectiva. Era força habitual que a les cases romanes, per tal de donar sensació de més amplitud, es fessin obres d’aquest caliu, que imitaven vistes a jardins, espais oberts, etc.
  • En quant a l’ús del color, les reinterpretacions del Renaixement i del Neoclassicisme ja a època Contemporània, van pensar que l’art grec grec i romà clàssic era sense ell, però la trobada d’obres amb pigments i els anàlisis més actuals van trencar aquesta idea errònia de l’art grec i romà. A tall d’exemple, l’obra August de Prima Porta, retrat idealitzat de Cèsar August (cap força realista, però cos imita l’estil del Dorífor de Policlet) fet durant la dècada del 20 ANE, seria un bon exemple. El 1863 es va trobar i es pensava que no tenia color, però l’anàlisi en profunditat ha mostrat que en el seu orígen sí que en tenia, com es pot veure en les fotos, on es mostra l’escultura i la seva representació policromàtica:
Augustus von Prima Porta (20-17 v. Chr.), aus der Villa Livia in Prima Porta, 1863
  • A nivell urbanístic, les ciutats romanes tenien un esquema força comú, amb estructura de quadrícula al voltant de dos carrers principals, el Cardo i el Decomanus. A més a més destacaven zones com el Fòrum, espai central i de socialització, o àrees dedicades a activitats concretes, com zones religioses, comercials, termes, etc. Les cases podien ser individuals o ja en edificis de vàries plantes, amb comerços en els baixos. També van destacar per la construcció d’obres públiques com aqüeductes o Arcs del Triomf per commemorar succesos històrics.

836a21a680ae60013ac03526caa259e1

 

 

 Activitat

  • L’alumant ha de crear un tauler a Pinterest relatiu a l’Art Grec i Romà a l’Antiguitat. L’enllaç s’haurà de compartir amb el professorat en el format habitual d’entregues. En el vostre taulell haurà de quedar recollit diferents exemples de l’art grec i romà, així com les seves característiques principals.

Per a la creació d’un taulell i la seva compartició, un cop registrat a Pinterest, has de seguir els següents passos:

  1. Ves al teu perfil: ho trobaràs a la part superior dreta de la pantalla, en forma d’icona.
  2. Veuràs el teu espai personal. El primer cop trobareu segurament un destacat per crear el vostre primer taulell, però sempre, si fas clic a la icona “+” de la part superior, tindràs l’opció de crear un nou taulell.
  3. Configures el taulell (nom, etc) i el vas omplint de contingut. Si és contingut penjat per l’usuari, has de clicar al botó “+” que trobaràs a dins de Pinterest  a la part dreta inferior de la pantalla. Et sortirà l’opció de pujar contingut i també a la part superior un desplegable amb el nom de “Seleccionar”, que et servirà per desar-ho al taulell que has creat. Si el contingut és d‘altres usuaris de Pinterest (us animo a explorar el contingut d’altres persones), senzillament has de clicar a l’opció de “Guardar” i escollir el vostre taulell.
  4. Per compartir el vostre Taulell, has d’anar al teu espai personal, fas clic al teu taulell i fas clic a l’opció “Invitar”, fes còpia de l’enllaç que apareix i ho adjuntes via Classroom en la tasca penjada per a aquesta activitat (opció compartir enllaç).