Activitat avaluadora: cartes des del front de guerra

Índex de continguts

Materials

  • Recurs 1. Fragments de cartes de soldats des del front [Font: DW]
“No tinc la més remota idea de per què hem de seguir lluitant, potser perquè els diaris puguin publicar una història que no és la real Qui vol que la guerra continuï no pot ser anomenat mai més ‘ésser humà. La desesperació no pot ser més gran en territori enemic, així com a casa. Només pot quedar gent que no idea de tot això “. (Carta des del front occidental datada el 17 d’octubre de 1914. Un exemple de la diferència entre el que es viu en el front de combat i les versions oficials publicades a la premsa alemanya).
*
Un correu ens va portar la notícia que les nostres metralladores estaven provocant baixes a civils que havien estat molt amables amb nosaltres. En una retirada, van disparar a casa d’ells, van calar foc i aviat una columna de fum va enfosquir la tarda. En els pujols es van reunir la gent gran i altres, la majoria dones, que vivien a les cases cremades. Els soldats van treure a la gent jove que va ser descoberta amb armes. Aquests van ser executats sumàriament . (Carta des del front belga, Lieja, publicada el 18 de septembre de 1914 al Schwäbischen Merkur).
*
Mentre els escric aquestes línies, a les 20 hores, vuit soldats són enterrats junts en una fossa comuna. Avui un tret al pit, demà a la freda tomba. Un xut va donar de ple en una caseta. Aquests vuit eren part d’un equip de 15 braus soldats, que abans que s’adonessin ja estaven morts. Una cosa de cada dia “. (Carta oberta del professor catòlic Schäfer del 6 d’abril de 1916 a la seva antiga classe. Publicada al diariFreiburger Tagespost. Un exemple dels intents, portats a terme especialment per la premsa confessional, de mostrar “a les noves generacions la serietat de el que passa “).
*
L’ordre era salta, avança, avança. Vam ser sorpresos per una pluja de bales enemigues. En un nou intent, Heinrich va dir, a uns metres de mi, que havia estat aconseguit per dos impactes. Li vaig demanar que em seguís parlant, però em va respondre no té sentit, saluda, si us plau, als meus pares i als Tulla. El vaig trucar un parell de vegades, però no va respondre res, només va quedar el silenci. Tot d’una va arribar l’ordre: Retrocedir. No vaig poder quedar-me “.
(Carta d’un jove voluntari datada el 23 d’octubre de 1914).
  • Recurs 2. Article sobre cartes des del front aparegut a la versió digital del diari “El Mundo”, per María Jesús Hernández. Fes clic aquí per a la seva consulta.
  • Recurs 3. Empatia a la classe d’Història, de Felipe Pizarro i Patricia Cruz Pazos

1542226418_560622_1542312402_sumario_normal

  • Recurs 4. Documental sobre cartes des dels fronts de la Gran Guerra.
  • Recurs 5. La “grip espanyola” va ser una epidemia que provocà coetàniament a l’esdeveniment bèl·lic més morts que la mateixa guerra. Degut a la censura va ser un tema exclós de la premsa de les potències en guerra. De fet el nom per el qual és coneguda deriva de la situació d’Espanya, estat no bel·ligerant i on aparegué sovint a la premsa les conseqüències mortals d’aquesta grip.
    • La grip espanyola a Sant Cugat. Font: Tot Sant Cugat. Fes clic aquí per a la seva consulta.
    • Article de la revista Mètode sobre la Grip Espanyola. Fes clic aquí per a la seva consulta
  • Recurs 6. Dones a la Gran Guerra.

Activitat

  1. Aquesta activitat avaluadora es fonamenta i inspira en la platejada en el Recurs 3. En el punt 4 de dit recurs apareixen les característiques de com ha d’escriure cada alumne la seva carta. Com a possibilitat d’ampliació del què es planteja en el recurs 3, el personatge escollit pot ser relatiu a la Revolució Russa (en molts sentits part i/o conseqüència de la Gran Guerra), una persona de la reraguarda, un objector de consciència britànic prestant serveis auxiliars, una infermera al front, etc.
  2. Cada alumant haurà de triar un personatge i el·laborar una carta, seguint el plantejament del recurs 3, apartat 4. Un cop enllestida la mateixa s’haurà d’entregar al professor, qui farà el rol de censor durant la guerra. A classe es marcarà el temps que tindrà l’alumnat per a la confecció de la carta (una setmana, en principi).
  3. Un cop entregades totes les cartes i “passades per la censura”, el professor repartirà cada carta a altra alumne de l’aula, qui farà el rol de receptor/a de la mateixa. Durant una o dues sessions es llegiran les mateixes a la resta de la classe. L’alumnat receptor haurà de valorar la carta rebuda seguint els paràmetres de l’activitat, valorant si compleix o no els requisits establerts.
  4. Es realitzarà una sessió de debat i síntesi de les mateixes i el professor establirà finalment el grau d’assoliment de cada alumne en aquesta activitat. Es valorarà molt positivament la credibilitat històrica de la misiva i la qualitat empàtica del contingut.