A1WakandaOp3

Van decidir que quedar-se allà i vigilar per la seva milloria seria la seva millor opció. Traslladar a l’animal hauria pogut ser perillós. Després d’unes hores, amb un petit foc improvitzat, fet amb unes poques herbes seques com a accelerador, branques i un parell de troncs, els Wakanda i la lloba van crear el seu petit campament. Iniciaven el seus focs picant pirita sobre una cara dels seus bifaços, fent saltar espurnes que, a força de pràctica i paciència, feien encendre les herbes o matolls secs que portaven a sobre, i d’aquest petit foc, podien encendre la seva foguera. Després, podien rostir carn o vegetals sense cap problema, intercalats per baies i altres fruits del bosc.
Els dos Wakanda miraven al cel amb satisfacció, la lluna i les estrelles, mentre la lloba ferida dormia entre els dos Neandertals. El silenci era absolut, cap animal s’aproparia al seu foc, i malgrat que tots dos van pensar que la ferida era cosa feta per un humà, no pensaven que el perill estigués a sobre d’ells, així que finalment, entre neteja i neteja de la ferida de la lloba, estaven sovint mig adormits.
En un d’aquests moments uns crits i pedres que els impactaren els van espantar, mentre escoltaven unes veus que cridaven

Ombres, Ombres, maleïts Ombres!!!!

Els cops contra ells van durar varis minuts, fins que tots dos van perdre el coneixement. La lloba, per la seva banda, va defensar amb totes les seves forces els dos Wakanda de l’atac, però un cop amb una destral de pedra al seu coll la va deixar sense vida.
Un cop de dia, al poblat Wakanda ningú temia res pels seus companys. Havia parat d’udolar i van pensar que s’havien quedat al bosc amb l’animal, no era el primer cop que els Wakanda, per no trencar amb les costums, actuaven d’aquesta manera. Així doncs, pel matí un grup de recol·lectors van iniciar la seva rutina diaria, mentre altres es quedaven al poblat vigilant la canalla més jove, descansar o preparar ornaments.
Però quan es va fer fosc, cert neguit s’ensumava a l’ambient, ningú podia dormir davant l’absència dels seus dos companys, així que entre ells va començar a rondar la idea d’anar a veure si es trobaven bé. Van decidir que dos voluntaris anirien a comprovar el bon estat dels seus companys, i si no tornaven a la propera nit, tot els membres capacitats del clan, anirien en massa al seu rescat, ja que seria símptoma d’una urgència.

Fi de l’acte 1