A1WakandaOp2

Els membres de clan van decidir que no s’havia de fer res, però no tothom estava d’acord i els Wakanda eren molt fidels a la seva pròpia autonomia. D’un petit grup de disconformes amb la decisió, es va decidir que dos d’ells, de caire voluntari, anirien a veure què passava amb els udols d’aquest animal. Al cap i a la fi, segons les seves tradicions, qualsevol ésser viu s’havia de respectar i, fins i tot, formava part de l’essència dels seus avantapassats. La resta de còmplices avisarien del fet al dia següent al matí, segur que es trobarien males cares, però donat el fons individualista i alhora tolerant entre els Wakanda, ningú acabaria censurant o demanant explicacions per aquest fet de desobediència a la majoria del clan.
Van trigar prop d’una hora en apropar-se a la font del udols, i van veure enmig del bosc una lloba ferida amb varis cadells al seu voltant. Quan van arribar estaven sols, i un dels membres del clan Wakanda va intentar tapar la pèrdua de sang de la lloba, mentre els cadells voltaven neguitosos al voltant del cos de la seva mare, amb una ferida de llança a la pota esquerra del darrera.
L’altra Wakanda va obrir una bossa amb herbes i remeis naturals, una versió prehistòrica del què avui considerariem un “kit” de primers auxilis. Va treure una engruna feta amb barreja de diverses herbes matxacades i fermentades amb aigua i la va posar sobre la ferida. La lloba va fer un udol de dolor extrem, però semblava entendre que aquells dos animals, que per a ella eren grans i corpulents, l’estaven ajudant.
Tot d’una, els dos Wakanda es van adonar que algú els observava darrera uns matolls i uns arbres, van cridar i van agafar les seves llances, quan diversos Anawakanda (Sapiens), similars entre ells, però amb diferències alhora. Van sortir amb les mans enlaire. Semblava que, a l’igual que ells, eren presents per brindar ajuda a la lloba.

Si veniu per ajudar sou benvinguts, els Wakanda no som un clan agressiu, però tampoc ens deixem intimidar -va cridar un dels dos Wakanda-

Els Sapiens van respirar tranquils i un d’ells, del clan dels Kholodnaiakrov, entre gestos i amb paraules, va intentar explicar que eren allà pel mateix motiu i va treure una mena de teixit greixós i, apropant-se lentament a la lloba, el va col·locar sobre la ferida. En pocs minuts la lloba va parar de fer gemecs i udolar: semblava que començava a sentir-se, com a mínim, estable.

loba_frederick_marryat

Entre els dos membres del clan Wakanda va quedar clar que no podien deixar sola a la lloba amb els seus cadells tota la nit, però també, pel seu costum de no criar animals, considerat un tema tabú, tenien dubtes de si portar o no a la lloba al poblat, per tal de guarir-la. Tots dos sabien que portar els cadells seria considerat una transgressió, així que van pensar que seria quelcom que uns simples Anawakanda, allà presents, podrien fer per ells, i així ho van expressar. Els cadells per allà voltant els feia nosa, però havien de curar a la lloba i es sentien els únics capaços de fer-ho dels allà presents, massa escanyolits i amb el fons dels ulls massa blancs, malgrat que, internament, un dels Wakanda trobava atractius els membres dels Kholodnaiaprov. Finalment, tots els presents van acordar en trobar-se allà la propera nit per tractar el què fer amb els animals.

Entre els dos Wakanda va sorgir el debat: Què feien amb la lloba?

Opció 1. Decideixen passar la nit amb ella allà i que la resta d’Anawakanda marxin amb els cadells.

Opció 2. Ja que els Anawakanda marxen amb els cadells, decideixen portar la lloba al poblat i guarir-la allà, ja no suposaria criança d’altra animal i no seria trencar amb els costums.