Per què es lluita el 8 de març?

Sessió 1. La Vaga del 8 de març i el seu context històric.

Activitat: Llegeix el següents escrits sobre la futura convocatòria de vaga general feminista del 8 de març, dia de la dona treballadora, i sobre els orígens de la data. Redacta un esquema i/o apunts sobre els mateixos, on quedin reflectit les principals característiques dels textos. De manera separada cal fer un llistat de paraules i conceptes que no es coneguin per tractar-los a l’aula, en el cas que l’alumnat no l’hagi resolt de manera autònoma cercant a la xarxa o altres recursos prèviament:

  • 24/01/2018:. [REUNIÓ] Vaga General Feminista pel 8 de Març
  • Els orígens d’un “Dia de les Dones” [Font del fragment compartit: Ulleres per esquerrans]
    He fet la prova de buscar-ho per internet, que és el que totes tenim a l’abast alhora de buscar informació, a veure si hi havia consens a les xarxes. He trobat diferents orígens de la data, tots molt relacionats amb la història i la política recents d’Amèrica del Nord i Europa (quan apareix la paraula internacional i es furga una miqueta sovint apareixen aquests actors al darrere), que conformen una espècie de mite creador del 8 de març.Ara faré un breu i poc rigurós – tot i que molt interessant – cameo històric de dos paràgrafs (que podeu saltar-vos si us fa mandrota) per posar sobre la taula les diferents versions que hi ha i el que aquesta diversitat d’Històries ens pot indicar; historiadores, perdonin la intrusió. Resulta que un “Dia de les Dones”, com a diada, va començar a celebrar-se a alguns punts d’Occident a finals del segle XIX articulats, sobretot, al voltant dels movivements obrer i/o sufragista (la combinació depèn del país). La primera celebració d’un “Dia de les Dones” de la que es té constància – encara no un 8 de març – va ser un últim diumenge de febrer del 1908 impulsat per les socialistes nord americanes, amb l’objectiu de reclamar el dret a vot; li deien el “Woman’s Day”. Al cap de tres anys, en el marc de la II Conferència Internacional de les Dones, Clara Zetkin, líder del moviment de dones socialistes alemanyes va fer la proposta d’internacionalitzar tal data amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat; i la proposta va ser seguida per alguns països europeus.Però per què el 8 de març?Del perquè de la data concreta del 8 de març també en trobem diverses versions i ha anat canviant de sentit i símbols, com tot mite. Un dels esdeveniments més coneguts que es creu que van donar la data a tal commemoració va ser l‘incendi d’una fàbrica tèxtil al voltant del març de 1910 on van morir 142 dones que havien intentat fer vaga, i que davant la negativa del dèspota patró de la fàbrica, aquestes l’havien ocupat i ell va manar calar-hi foc.

    També hi ha una altra versió interessant: el 8 de març de 1917 (segons el nostre calendari) les dones russes, que feia anys que es veu que també celebraven un “Dia de les Dones”, van sortir al carrer per demanar aliments i el retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del Tsar i la proclamació de la República (la Revolució Russa, vaja! Qui ho diria!). Sembla que aquest fet va ser el que va donar data oficial a un esdeveniment que portava anys celebrant-se en diferents països i en diferents dies de l’any… i no ho sabíem! Algunes historiadores, com Liliane Kandel o François Picq, creuen que l’orígen d’aquesta data va ser ocultat per les seves connotacions soviètiques i substituït per la història de l’incendi de la fàbrica – que si bé segur que n’hi va haver, la data exacta no va ser un 8 de març. Ja veieu, doncs, que ni la interpretació de la història, ni tampoc la interpretació feminista de la història, se salven de les influències polítiques.

    Des de llavors el 8 de març ha tingut alts i baixos, però des dels feminismes dels anys 60-70, els de la tercera onada (un dia us parlaré de les famoses onades feministes que tothom coneix menys les qui les coneixen), s’ha tornat a celebrar. I fins i tot la ONU (si no ho diu la ONU es veu que no hi ha dia internacional que valgui) el 1977 el va corroborar com a dia internacional.

    Amb aquest breu i – repeteixo – poc rigurós cameo històric que he fet volia posar de manifest l’orígen quasi mític i poc clar de la data… Sembla que tant de cara a nosaltres, les feministes, però sobretot de cara a la resta, haguem de tenir un mite fundador, un orígen tràgic i reconegut que legitimi la nostra celebració o presa dels carrers durant un dia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s