Estructura econòmica (apunts)

Actualment el sistema econòmic predominant és el Capitalisme. Algunes de les seves característiques generals són:

  • Cerca del benefici econòmic com a eix vertebrador doctrinal.
  • Defensa de la propietat privada, especialment dels mitjans de producció, distribució i canvi.
  • No (o poc)  intervencionisme econòmic de l’estat.
  • Foment del consumisme (societat de consum).

Històricament, les bases del capitalisme existeixen des de temps de l’antiguitat, però el capitalisme contemporani és fill del Liberalisme, per tant, s’ha de situar a finals del s.XVIII i perdura fins els nostres dies. En aquest temps han existit diverses variants del capitalisme:

  • Liberalisme clàssic. Primera forma de capitalisme, predominant fins les primeres dècades del segle XX. Seguint els plantejaments clàssics de pensadors com Adam Smith o David Ricardo, defensa un no intervencionisme estatal en l’economia, ja que considera que en un context capitalista, mitjançant l’oferta i la demanda, la competitivitat entre empresaris, entre altres causes, el sistema té la capacitat d’autoregular-se. La seva aplicació es va produïr durant el procés d’implantació i consolidació dels estats liberals, i en un context de desenvolupament industrial. Una de les conseqüències del seu assentament, és la creació d’una societat bàsicament classista i amb desigualtats socials.

cita-adam_smith1

  • Keynesianisme. En el primer terç del segle XX, el britànic John M. Keynes va analitzar les crisis periòdiques que pateix el capitalisme, així com les contradiccions existents davant una societat classista i polaritzada. Va plantejar que davant les crisis l’Estat havia d’intervenir, fomentant una major capacitat de consum en l’economia, regulant males praxis del mercat, fomentant la contractació de treballadors, millorant infraestructures, etc. Igualment, davant l’auge dels moviments revolucionaris de tipus socialista (marxisme, anarquisme, etc.), afirma que l’estat ha de assegurar uns mínims vitals per a tota la població, ja que reduïnt les desigualtats socials, també ho faria el recolzament a sortides revolucionàries i anticapitalistes. Aquestes doctrines són la base de l’anomenat “Estat del Benestar“, partidari de l’existència de subsidis com el d’atur o malaltia, jubilacions per vellesa, o la creació de sistemes educatius i sanitaris públics. El capitalisme keynesià va ser predominant al món en el context de la Guerra Freda, malgrat que anteriorment i, fins i tot, en els nostres dies, trobem manifestacions d’aquesta doctrina.

keynes_libro_bolsa_ok.jpg

  • Feixismes i dictadures. Malgrat que l’auge dels feixisme a Europa es pot considerar un moviment crític amb la cara política del liberalisme, el cert és que tant a la Itàlia feixista de Mussollini, com a l’Alemanya nazi de Hitler, o a l’Espanya Nacional-catòlica de Franco, així com en altres dictadures del segle XX, es va propiciar, malgrat certes doctrines autàrquiques o intervencionistes en el terreny econòmic, una consolidació i desenvolupament del sistema econòmic capitalista.
  • Neoliberalisme. Amb la decadència del blog soviètic a finals de la dècada de 1970 i la de 1980, el capitalisme global considera que ja no resultava necessari un model de tipus keynesià. Es planteja un retorn a les doctrines del liberalisme més pur i clàssic, fomentat el no intervencionisme com agent econòmic de l’estat, i afavorir  la privatització d’empreses públiques i de serveis com la sanitat o l’educació. Paradoxalment, i malgrat ser la forma de capitalisme hegemònica en l’actualitat, durant l’actual crisi/depressió econòmica que patim des de fa una dècada, els estats han socialitzat les pèrdues del sector privat, especialment la banca, i s’ha accelerat el procés de destrucció de serveis vinculats amb les doctrines keynesianes.

Crítica al Capitalisme

El capitalisme s’ha implantat avui dia arreu del món i fins i tot, en estats que teòricament serien de caire anticapitalista, el sistema econòmic vigent és d’aquest tipus. Històricament, dins de les diferents branques del socialisme s’han trobat les propostes de reforma o destrucció del capitalisme amb més seguiment social. Sobre la cerca del benefici econòmic, una de les característiques del sistema capitalista, els socialismes cerquen (en teoria) el benefici humà o social. També coincideixen en plantejar crítiques a la major part dels paradigmes capitalistes.

Fins a mitjan del segle XIX, pensadors com Robert Owen, Étienne Cabet o Charles Fourier, plantejaren les primeres crítiques des d’una perspectiva socialista contra el sistema capitalista. Són els coneguts com a “socialistes utòpics”, malgrat que aquest mot, emprat especialment pels futurs marxistes, té connotacions despectives.

De mitjan del segle XIX i fins la Revolució Russa de 1917, les corrents més populars dins del socialisme foren el marxisme i, especialment, l’anarquisme. Totes dues doctrines plantegen una societat futura on l’estat no existís o quedés reduit a meres funcions administratives, així com són també partidaris d’una societat amb uns mitjans de producció sota control directe de la població. Ambdós projectes consideraven que la revolució seria bàsicament de caire violent, mentre que el marxisme considerava que, abans d’arribar a la societat final, de caire socialista i comunista, s’havia de passar una fase de transició, on les forces revolucionàries controlarien l’estat, el qual seria l’eina per controlar també l’economia i fer les transformacions necessàries per tal d’aconseguir l’objectiu revolucionari. Aquesta fase és coneguda com a “Dictadura del Proletariat“. L’anarquisme, per la seva banda, considera que la conquesta de l’estat només pot comportar una nova classe dirigent i la perpetuació de societats polaritzades. Planteja una destrucció directa de l’estat i l’establiment del socialisme/anarquisme de manera directa. Entre 1917 i la caiguda del bloc soviètic, el marxisme i les seves variants foren les hegemòniques, quedant l’anarquisme relegat a un segon terme. Actualment, propostes com el confederalisme democràtic, que fusiona plantejaments anarquistes amb marxistes, tenen certa importància, ja que en el context de la guerra de Síria,  predominen en la zona kurda de dit estat.

Detalls del capitalisme

Per a la producció i distribució de productes o serveis, el capitalisme necessita dels anomenats “Factors de Producció“, representats pels recursos naturals, el Treball (les persones que treballen), el Capital, que pot ser físic o financer, i la Tecnologia.

Els agents econòmics, que serien els diferents rols que fan funcionar l’economia, queden representats per la població, en el seu rol consumista, de la mateixa manera que ho serien les estructures estatals com a dinamitzadors i inversors, o el món de l’economia i l’empresa privada (i aquí participaria tant el Capital com el món del Treball).

Quan analitzem l’economia i la seva estructura, la dividim en diferents sectors econòmics:

  • Sector primari: agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura.
  • Sector secundari: de caire industrial i enfocat a la creació/transformació de productes. També s’inclouen activitats com la mineria, l’obtenció d’energia i la construcció.
  • Sector Terciari / Quaternari: enfocats a oferir serveis, sent el quaternari molt específic, lligat a ambients molt qualificats o especialitzats, com la recerca universitària, l’ID, etc.

En la fase actual del capitalisme, en els països desenvolupats destaca un tipus d’economia on el sector primari quasi no té rellevància en el PIB o percentatge de població activa. En el cas de la Unió Europea, les feines primàries representen un 2% del PIB, mentre ocupen a un 5% de la població activa. El sector industrial o secundari, representa prop d’un 30% del PIB dels països de la UE, ocupant pels volts d’un 25% de la població activa. L’àmbit del sector serveis i feines molt especialitzades, representa l’eix principal i múscul de l’economia, amb xifres sobre el 70% en relació al PIB o la població activa.

  • PIB. Producte Interior Brut. Suma de tots els bens i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
  • VAB. Valor afegit brut. Similar al PIB però excloent les materies primeres i els productes intermedis que intervenen en la producció.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s